L’artteràpia com a camí de recuperació en la depressió

La depressió és un dels trastorns de salut mental més freqüents i incapacitants de la nostra societat. Segons l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2017), més de 300 milions de persones al món conviuen amb aquesta problemàtica, que afecta tant el benestar emocional com la vida quotidiana i les relacions. Tot i que existeixen tractaments psicològics i farmacològics amb una evidència sòlida, cada vegada hi ha més interès a explorar teràpies complementàries que aportin nous canals d’expressió i d’autoconeixement. Una d’aquestes vies és l’artteràpia.

L’artteràpia és una disciplina psicoterapèutica que utilitza la creació artística com a mitjà d’expressió, comunicació i transformació. No es tracta de fer “obres boniques” ni d’aprendre tècniques artístiques, sinó d’explorar el llenguatge simbòlic i sensorial per comprendre millor les pròpies emocions i experiències (Malchiodi, 2012). En context terapèutic, el procés creatiu esdevé una eina per donar forma a allò que de vegades costa de posar en paraules.

Expressar l’inexpressable

Un dels grans reptes de la depressió és la dificultat per verbalitzar el que es viu internament. Les persones sovint descriuen sensacions de buit, apatia o una mena de “boira” emocional. En aquest sentit, l’artteràpia obre un canal alternatiu per donar cos i imatge a aquest malestar. A través de colors, formes, textures o moviments, allò que semblava difús i indescriptible pot començar a adquirir una representació tangible.

Això té un doble efecte: d’una banda, alleugereix la càrrega interna perquè el dolor deixa d’estar encapsulat; de l’altra, permet observar-lo des d’una certa distància, com si es pogués posar sobre la taula i mirar-lo des de fora. Aquest canvi de perspectiva pot facilitar un primer pas cap a la comprensió i l’acceptació de l’experiència depressiva (Edwards, 2014).

Recuperar el contacte amb el cos i amb el present

La depressió acostuma a anar acompanyada de desconnexió corporal i d’una sensació d’aturada del temps. El procés creatiu, en canvi, convida a recuperar l’atenció en el present i a activar els sentits. Pintar, modelar argila o treballar amb collage requereix posar les mans en acció, sentir textures, triar colors o deixar-se portar pel gest. Aquesta vivència corporal pot ser molt reparadora, ja que reconnecta amb la pròpia vitalitat i genera petites experiències de plaer i espontaneïtat.

Diverses investigacions han mostrat que aquestes activitats estimulen àrees cerebrals vinculades a la motivació i la regulació emocional (Bolwerk et al., 2014). Així, l’artteràpia no només té un efecte simbòlic, sinó també neuropsicològic, afavorint processos de recuperació.

Generar sentit i narrativa

Un altre aspecte fonamental és que l’artteràpia ajuda a construir una narrativa sobre l’experiència de la depressió. A través de les obres creades, la persona pot identificar temes recurrents, metàfores personals o imatges que reflecteixen el seu estat intern. El diàleg amb el terapeuta permet posar paraules a aquestes produccions i anar teixint una història que dona sentit al que s’està vivint (Moon, 2016).

Aquest procés de simbolització és clau en la superació de la depressió, ja que transforma una experiència caòtica i fragmentada en una experiència compartible i significativa. Quan la persona pot veure la seva trajectòria reflectida en formes i colors, també pot començar a imaginar futurs possibles.

Millorar l’autoestima i la sensació d’eficàcia

La depressió erosiona l’autoestima i genera una percepció d’incapacitat. El fet de crear una peça artística, encara que sigui senzilla, ofereix una experiència de control i de competència: “he estat capaç de fer això”. Aquest petit èxit reforça la confiança i pot esdevenir un recurs de motivació (Pénzes et al., 2018). A més, en veure materialitzada la pròpia expressió, la persona pot sentir reconegut el seu món intern i validar-se a si mateixa.

En grup, aquest efecte es multiplica. Compartir les creacions en un entorn segur i respectuós fa emergir la sensació de no estar sol en el procés i afavoreix la connexió amb altres persones que també lluiten amb la depressió.

Evidència científica i reptes futurs

En els darrers anys, diversos estudis han explorat l’eficàcia de l’artteràpia en la depressió. Per exemple, Nan i Ho (2017) van trobar una reducció significativa dels símptomes depressius després de vuit setmanes d’intervenció amb artteràpia en adults. De manera similar, Blomdahl et al. (2013) van destacar millores en l’autoestima i en la regulació emocional en pacients amb depressió moderada a greu. Tot i que encara calen més assaigs clínics amb mostres grans i dissenys robustos, els resultats apunten a l’artteràpia com una intervenció prometedora i complementària.

Un dels reptes actuals és aconseguir que aquesta disciplina sigui més accessible dins dels serveis públics de salut mental. També és important seguir formant professionals en aquesta àrea i establir protocols clars que defineixin quan i com pot ser més beneficiosa.

Conclusions

La depressió és una experiència complexa i multifactorial que requereix abordatges integrals. L’artteràpia ofereix un espai únic per expressar emocions difícils, reconnectar amb el cos, generar sentit i recuperar l’autoestima. No substitueix altres formes de tractament, però pot enriquir-les i aportar una dimensió més profunda i creativa al procés terapèutic.

En definitiva, l’artteràpia ens recorda que, fins i tot enmig de la foscor de la depressió, l’acte de crear pot obrir escletxes de llum. Allà on les paraules no arriben, el color i la forma poden començar a parlar. I en aquest parlar, pot iniciar-se un camí cap a la curació i l’esperança.

Referències

• Blomdahl, C., Gunnarsson, A. B., Guregård, S., & Björklund, A. (2013). A realist review of art therapy for clients with depression. The Arts in Psychotherapy, 40(5), 458–473. https://doi.org/10.1016/j.aip.2013.07.003

• Bolwerk, A., Mack-Andrick, J., Lang, F. R., Dörfler, A., & Maihöfner, C. (2014). How art changes your brain: Differential effects of visual art production and cognitive art evaluation on functional brain connectivity. PLoS ONE, 9(7), e101035. https://doi.org/10.1371/journal.pone.0101035

• Edwards, D. (2014). Art therapy. Sage.

• Malchiodi, C. A. (2012). Handbook of art therapy. Guilford Press.

• Moon, B. L. (2016). Art-based group therapy: Theory and practice. Charles C Thomas Publisher.

• Nan, J. K. M., & Ho, R. T. H. (2017). Effects of clay art therapy on adults outpatients with major depressive disorder: A randomized controlled trial. Journal of Affective Disorders, 217, 237–245. https://doi.org/10.1016/j.jad.2017.04.013

• Pénzes, I., Hooren, S. van, Dokter, D., Smeijsters, H., & Hutschemaekers, G. (2018). How art therapists observe mental health changes in art therapy clients. The Arts in Psychotherapy, 58, 50–56. https://doi.org/10.1016/j.aip.2018.03.004

• World Health Organization (OMS). (2017). Depression and other common mental disorders: Global health estimates. WHO.